Article: «Jo, robot: un debat obert»

| Article | Abril 2023 | Jo, robot: un debat obert |

La revolució tecnològica avança a una velocitat accelerada. Recentment, hem sentit parlar de ChatGPT, un chatbot d’intel·ligència artificial generativa que utilitza algorismes i xarxes neuronals artificials avançades per aprendre a processar dades de forma similar al cervell humà. Les xarxes neuronals artificials faciliten la presa de decisions amb una assistència humana limitada -o nul·la-, i l’aprenentatge de comportaments, de textos i d’imatges, i així generar contingut per a l’usuari. El sistema, per tant, és capaç d’analitzar milions de dades de diferents fonts, identificar patrons i tendències i, per tant, formular prediccions de manera automàtica, a més d’aprendre del comportament del propi usuari a resultes d’una interacció continua. Per la quantitat de dades -incloent les dades personals- que nodreixen el sistema i aquest aprenentatge constant, existeix un potencial impacte en matèria de privacitat, cessió de dades i propietat intel·lectual -sense entrar en qüestions de naturalesa ètica i d’enriquiment injust-. Per tant, la implementació de procediments, mesures i controls en el sistema per evitar la reproducció, modificació o alteració d’un contingut protegit per drets d’autor resulta imprescindible. Algunes qüestions legals que es plantegen serien les següents. El contingut generat per la intel·ligència artificial és original i, per tant, és objecte de protecció? Qui és l’autor: la intel·ligència artificial o el proveïdor/programador? I respecte del règim de responsabilitat, qui és responsable en cas d’una infracció administrativa o penal? Cal recordar que la normativa andorrana actual en matèria de drets d’autor protegeix les obres i produccions que siguin originals, és a dir, que l’objecte en qüestió constitueixi la creació intel·lectual pròpia de l’autor -sent aquest la persona física que ha creat l’obra-. La gran diferència amb les obres creades digitalment és que l’autor utilitza la tecnologia com un instrument , i amb la intel·ligència artificial tindríem una obra creada sense la intervenció -o intervenció limitada- humana. Així doncs, ens podríem trobar en una situació kafkiana on la norma no protegeixi l’obra creada per la intel·ligència artificial, però l’usuari que utilitzés la informació generada per aquesta tecnologia -si no s’han adoptat prèviament els controls en matèria de drets d’autor- podria incórrer en una infracció. Respecte de la privacitat, l’autoritat de protecció de dades italiana va decidir recentment restringir l’ús de ChatGPT per considerar que aquesta tecnologia podia implicar greus riscos per a la privacitat dels seus usuaris. En particular, alerta que el tractament de dades especialment protegides o de dades personals de menors es realitza sense una base de legitimació -i sense filtres- i que el tractament de les dades personals dels interessats és inexacte en la mesura en què la informació facilitada no sempre es correspon amb les dades reals, contravenint, per tant, el principi d’exactitud del Reglament Europeu -amb una potencial sanció pecuniària de fins a 20 milions d’euros o el 4% del volum de negocis anual global-. Per tant, els tractaments derivats de solucions basades en components d’intel·ligència artificial requereixen d’una implementació reforçada de mecanismes de seguretat i gestió de riscos en matèria de privacitat. En aquest context de disrupció tecnològica en general, la postura de la UE respecte de la intel·ligència artificial es centra en la confiança. Així, la Comissió va presentar en 2021 la seva proposta de Reglament pel qual s’estableixen normes harmonitzades sobre l’ús de la intel·ligència artificial amb la finalitat de crear un espai segur per a la innovació i que compleixi amb un alt nivell de protecció de l’interès públic, la seguretat i els drets i llibertats fonamentals, al mateix temps que crea les condicions per a aquest ecosistema de confiança. Altres iniciatives provenen de projectes pilot d’entorns controlats de proves o sandbox sobre intel·ligència artificial -com és el cas d’Espanya- per a definir de manera conjunta -entre autoritats i participants– bones pràctiques que serveixin de base per a la implementació d’una futura regulació europea. Una oportunitat que podria analitzar Andorra gràcies a la Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació.