| Publicaciones | Junio 2021 | El Periòdic d´Andorra |
La transició cap a un sistema socioeconòmic més sostenible no és aliè al món de les finances. En els últims anys, la societat ha pres consciència de la seva responsabilitat en la lluita contra el canvi climàtic i aquest paper s’està traslladant també al mercat, al sector financer i a les institucions públiques.
Aquesta transició a la descarbonització econòmica no sols ha vingut impulsada per iniciatives privades, sinó també pel rol garant dels Estats i a la imperiosa necessitat de fomentar el finançament de les inversions per promoure un creixement sostenible a llarg termini; sent la clau de volta l’Acord de París del 2015, que el Principat d’Andorra va ratificar el 30 de novembre del 2016.
Així, l’enfocament tradicional del concepte d’inversió està evolucionant a un conglomerat amb percepcions de naturalesa mediambiental, social i de govern corporatiu (ESG o environmental, social and corporate governance) que configuren la denominada inversió sostenible.
Aquestes noves estratègies d’inversió i de finançament han crescut a un ritme exponencial en els últims anys, des de fons d’inversió que apliquen criteris ESG en la seva política d’inversió o fons d’inversió solidaris, ABS sintètics, PPAs o, fins i tot, amb exemples recents d’emissions de deute corporatiu i públic amb etiqueta verda, social o sostenible, sent un d’ells el del Principat d’Andorra de data 28 d’abril del 2021.
I per què poden resultar interessants aquestes inversions? Principalment, per la recerca de solucions corporatives i de governança més sostenibles, unida al compromís per part de les autoritats públiques i reguladores per impulsar una societat més verda, social i sostenible. I pel que respecta a la rendibilitat, les societats gestores de fons de renom internacional ressalten que aquells vehicles d’inversió que inverteixen en empreses amb unes robustes polítiques mediambientals, socials i de bon govern corporatiu aconsegueixen una rendibilitat superior a la dels seus índexs de referència.
Però, de quina forma l’inversor pot contrastar que la inversió efectivament es materialitza en projectes sostenibles i quina metodologia o mètriques s’utilitzen per a la seva valoració?
La dificultat de respondre aquestes preguntes radica en la manca de definicions estandarditzades sobre quins projectes i actius financers poden ser considerats sostenibles. En 2013, la Climate Bonds Initiative va publicar una primera aproximació de taxonomia aplicable als bons climàtics i, posteriorment, en 2014 la International Capital Market Association va publicar els Principis de Bons Verds, uns estàndards que van impulsar les emissions de deute amb etiqueta verda (que posteriorment es va ampliar als bons socials i sostenibles amb els respectius principis inspiradors, és a dir, l’ús dels fons, el procés d’avaluació i selecció de projectes –incloent l’avaluació d’un expert extern–, la gestió dels fons i la divulgació d’informació a mercat).
Aquestes tipologies de bons són instruments de deute en què els ingressos s’apliquen a finançar o refinançar, parcial o totalment, projectes nous o existents verds, socials o d’ambdues categories: (i) inversions en projectes en energia renovable, eficiència energètica (inclosos els edificis eficients), gestió sostenible de residus, ús sostenible del sòl, conservació de la biodiversitat, transport net, gestió sostenible de les aigües (inclosa l’aigua neta o potable i les residuals) i adaptació al canvi climàtic; (ii) inversió en activitats i projectes en infraestructura bàsica assequible (per exemple, aigua potable, clavegueram, sanejament, transport), accés a serveis essencials (com la salut, educació, formació professional, assistència sanitària, finançament i serveis financers), habitatge assequible, generació d’ocupació per potenciar el finançament de la petita i mitjana empresa i enfortiment i avanç socioeconòmic, i (iii) inversions que financen combinacions de les activitats esmentades anteriorment i que produeixen beneficis socials i ambientals.
Si seguim amb el transcurs de les iniciatives globals en matèria d’inversió sostenible, el 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar un nou marc mundial, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030), que s’emmarca dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i abasta les tres dimensions de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental. En aquesta línia, el Consell Europeu va confirmar el compromís de la Unió i dels seus Estats membres per a l’aplicació de l’Agenda 2030 de manera completa, coherent, global, íntegra i eficaç. Aquesta iniciativa es va materialitzar en la publicació en 2018 del Pla d’Acció: Finançar el Creixement Sostenible, un full de ruta ambiciós amb l’objectiu de crear un sistema de classificació d’activitats sostenibles homogeni per tots els Estats membres. Un dels objectius fixats en aquest pla d’acció va ser la canalització dels fluxos de capital cap a inversions sostenibles, a fi d’aconseguir un creixement sostenible i inclusiu.
Posteriorment, el desembre de 2019, es va anunciar el Pacte Verd Europeu que persegueix la neutralitat climàtica per 2050 i avançar, així, en el compliment dels ODS de l’ONU.
Així doncs, i davant la magnitud d’aquest repte i la manca d’estandardització d’una taxonomia comuna i sostenible, consensuada i transparent, la Comissió Europea va aprovar el Reglament (UE) 2020/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny del 2020, relatiu a l’establiment d’un marc per facilitar les inversions sostenibles; una peça clau en el Pla de Finances Sostenibles de la Unió Europea.
Aquest enfoc homogeni permet millorar la integritat del mercat per reduir el risc d’invertir en actius dubtosament sostenibles (l’anomenat greenwashing); però alhora aporta transparència als inversors i al mercat, així com una regulació uniforme. La taxonomia europea constitueix, per tant, un llenguatge comú pels inversors i les empreses per a determinar les oportunitats d’inversió en projectes i activitats econòmiques que aportin una contribució substancial a objectius climàtics, socials i sostenibles.
La norma considera que una activitat és sostenible des d’un punt de vista ambiental si compleix amb algun dels següents objectius: mitigació del canvi climàtic, adaptació al canvi climàtic, ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins, transició cap a una economia circular, prevenció i control de la contaminació, o protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.
Aquest binomi d’economia verda-social-sostenible i el mercat de capitals resulta esperançador i alhora desafiador, però amb oportunitats per descobrir, especialment en el món energètic (i.e. energia eòlica marina, vehicles elèctrics, calefacció eficient) i l’àmbit social, encara per explorar. La inversió sostenible ha deixat de ser una moda passatgera per convertir-se en una alternativa interessant, permetent als inversors canalitzar les seves inversions cap a tecnologies i empreses més sostenibles.
El Periòdic d´Andorra.