| Artículo | Enero 2022 | NFTs: arte digital y cobertura del riesgo |
Les noves formes de creació en el món digital s’expandeixen a una velocitat vertiginosa i la moda excèntrica dels NFTs està evolucionant cap a un model de negoci.
Fa relativament un any i mig que som conscients del potencial d’aquest nou nínxol de mercat innovador, atractiu i pràctic. Però es pot tokenitzar qualsevol cosa? Imaginació, perquè és possible. Alguns exemples els tenim en el món de l’art (per exemple, CryptoPunk), la música (Kings of Leon), el cinema (The Matrix Resurrections), l’esport (NBA Top Shot), fins i tot en GIFs (Nyan Cat), tuits o mems. D’alguna manera, els creadors han trobat la forma d’arribar a un públic que opta per l’exclusivitat, la digitalització i la immediatesa, on creadors, especuladors i col·leccionistes formen part d’aquest particular mercat, en part, per la seva inherent volatilitat.
Així, l’explosió del mercat dels NFTs, que va començar amb força a principis del 2021, ha fet augmentar la seva capitalització i incrementar el seu volum de negoci i, en alguns sectors, ha suposat un gran paradigma. És el cas del mercat de l’art digital, que no només es presenta com un canvi de format, sinó conceptual. Així, al març de l’any passat, la casa de subhastes Christie’s va tancar un any històric amb 150 milions de dòlars en vendes de NFTs, sent l’obra digital de l’artista Beeple la més significativa, que va aconseguir 69 milions de dòlars, sent la tercera obra d’art més cara venuda per un artista viu.
Com qualsevol altra novetat disruptiva, l’aplicació dels NFTs al món de l’art planteja oportunitats i reptes jurídics nous. Els NFTs poden suposar un avantatge per la lluita contra la falsificació, mitjançant la tecnologia blockchain que permet acreditar l’autenticitat de l’obra, qüestió d’especial rellevància per a les cases de subhastes, museus o col·leccionistes.
No obstant això, un dels punts de fricció més inquietants és amb els drets de propietat intel·lectual, ja que estem davant un actiu digital, una representació, i el més probable és que el comprador/adquirent desitgi explotar l’actiu, ja que la mera adquisició de la propietat no serà suficient i haurà d’assegurar l’existència d’una llicència d’explotació d’aquests drets.
Davant aquest boom sense precedents, unit al fenomen crypto trading, no només ens plantegem què passa si perdem les claus privades del nostre wallet o ens les roben, o si som víctimes d’un ciberatac, sinó què passaria si a aquesta equació li afegim un marketplace, una casa de subhastes o un custodi de wallets. Existeixen, per tant, en el mercat solucions que cobreixin aquests riscos potencials? La resposta és sí, però amb matisos i certes limitacions.
Primer, la cobertura dels actius digitals és sui generis, i dependrà en certa manera de la tipologia de l’actiu, és a dir, el risc a cobrir pot variar en funció de si estem davant d’una criptomoneda o un NFT. En general, les cobertures es limitaran a tres categories: 1) propietat (no confondre amb la propietat intel·lectual); 2) ciberseguretat i delicte, i 3) danys físics o financers. Però a més, els reptes que les asseguradores tradicionals es plantegen a l’hora d’assegurar aquest tipus d’actius es resumeixen en la seva elevada volatilitat, un trackrecord pràcticament inexistent, la ciberseguretat, i la nul·la o escassa regulació en la matèria, en funció de la jurisdicció. Però per fer-ho encara més complex, on es localitzaria el risc assegurat en un actiu digital?
Encara que existeixen en el mercat models de pòlisses dissenyades per a aquesta tipologia d’actius i els seus riscos inherents (per exemple, Lloyd’s), aquesta incertesa en el sector tradicional assegurador està propiciant la utilització d’altres models de cobertura del risc.
D’una banda, la cobertura accessòria al servei de custòdia de wallets (per exemple, Coincover), on el ventall d’obligacions i responsabilitats del custodi és rellevant, però el servei limitat a la custòdia, i on la col·laboració amb el sector assegurador resulta necessària.
D’una altra banda, el model més disruptiu de la mà de les DeFi i els smart contracts, basat en plataformes peer-to-peer descentralitzades (per exemple, Nexus Mutual) on els participants cobreixen el risc en cadascun dels pools que integren la plataforma, encara que no exempt de ciberatacs.
En definitiva, els reptes jurídics que planteja l’ús dels NFTs en sectors tradicionals seran equivalents al seu impacte tecnològic. A dia d’avui, hi ha incògnites a l’hora d’assegurar els actius digitals, però mentre el mercat NFT es mantingui en auge i mogui aquestes xifres tan significatives, cobrir el risc serà imprescindible. Encara que alguns participants del sector de les assegurances tradicionals mostrin recel, els més pioners somien en aconseguir un tros del pastís i les plataformes descentralitzades en aconseguir adeptes, encara que amb una certa cautela. «Going once, going twice, sold!».
El Periòdic Ad.